Aquests darrers dies s’ha parlat, i molt, de dues pel·lícules catalanes que s’han presentat al Festival de cinema de Donostia i que, per la seva temàtica, es relacionen amb temàtiques del nostre camp professional Ens estem referint a Elisa K dirigida per Jordi Cadena i Judith Colell (2010), i a Bicicleta, cullera, poma dirigida per Carles Bosch (2010).
Elisa K parteix del llibre Elisa Kiseljak de Lolita Bosch (2005) i té a veure amb l’impacte que una violació durant la infància té anys més tard en la vida de la jove que la va patir. Com podem llegir al web catalanfilmsdb:
“A l’Elisa, que farà onze anys a l’estiu, li agrada el seu nou vestit blanc amb llaços blaus.
Però falta molt poc per a que tot deixi de tenir importància. L’amic del pare l’ha fet plorar i després li ha dit: ”Si deixes de plorar, et regalaré una polsera de plata”.
Ningú s’adona del que ha passat. L’Elisa està una mica estranya i prou. Fins que passen catorze anys, quatre mesos i alguns dies i truca a la seva mare per demanar-li, espantada: ”Ajuda’m, acabo de recordar una cosa horrible”.
Pel que fa a la segona pel·lícula, Bicicleta, cullera, poma es tracta d’una aproximació a la convivència de Pasqual Maragall amb l’Alzheimer i de la seva lluita davant la malaltia: “A la tardor de 2007, a Pasqual Maragall se li diagnostica Alzheimer. Superat el cop inicial, ell i la seva familia inicien una croada contra la malaltia, i des del primer pas, aquesta pel·lícula es converteix en testimoni d’excepció. Amb intel.ligència, sinceritat i bon humor, Maragall es deixa retratar juntament amb la seva familia i els metges per deixar constància del dia a dia de la seva lluita personal. Dos anys de seguiment a un pacient excepcional disposat a que els científics trobin la cura abans que la xifra de 26 milions de malalts de tot el món es multipliqui per 10. Una pel·lícula dura però optimista malgrat tot.”.
Sens dubte, dues interessants propostes que no podem deixar d’aconsellar.
Per cert, si us interessa les situacions que tenen a veure amb la vellesa i l’Alzheimer us he de recomanar un còmic excel·lent de Paco Roca: Arrugas. Aquest còmic ha estat publicat per l’editorial Astiberri l’any 2005 i com podem llegir a la web de Paco Roca:
Portada del còmic Arrugas
“Dicen que cuando te miras en el espejo y empiezas a parecerte a tu padre es que ya te estás haciendo mayor. Mi reflejo empieza a parecerse a mi padre y mi padre se parece ya a la imagen que recuerdo de mi abuelo.
Inevitablemente, los padres de mis amigos también sufren esta transformación. Emilio, el padre de Diego, sufre Alzheimer. Con risa amarga mi amigo me cuenta las idas de cabeza de su padre. Divertidas todas si no fuesen la inevitable decadencia final de una persona que siempre me infundió respeto.
Quizá por estas razones, y porque mi madre que siempre ha sido muy presumida se acaba de comprar muy avergonzada su primer bastón para poder andar, decidí hacer una historia sobre ancianos. Comencé a recopilar las anécdotas de los padres y familiares ancianos de mis amigos. Como la historia de la tía de Salva, que nunca va sola a ningún sitio porque teme ser abducida por los marcianos. O Julia, la madre de Ismael y Hugo, que siempre se guardaba las cosas más absurdas para dárselas cuando iban a verla a la residencia”
Us recomano la seva lectura!
