Coronavirus 4: Els invisibles

Abril 1, 2020

Perdoneu l’encarcarament, però és una gravació institucional feta a casa estant, i, a més, és el primer cop que ho feia  : )  També he de dir que han passat alguns dies des de que vaig gravar-ho fins a la seva edició (i aquests dies les coses canvien molt ràpidament).

 

Coronavirus 3: Reflexions al voltant del confinament

Març 26, 2020

Sovint parlem de la incertesa, de la vulnerabilitat, de l’adaptació al canvi, de la fragilitat. I, com acadèmics, ho fem des de la perspectiva teòrica i, sovint, aplicant-la als altres. Aquest moment excepcional que ens toca viure ens fa prendre consciència en primera persona del que impliquen aquests conceptes en la vida de les persones i de com poden afectar també les nostres vides. Possiblement, a partir d’ara, quan ho tornem a exposar, ho farem de forma diferent amb un aprenentatge significatiu.

El professorat hem de prendre consciència de l’excepcionalitat del moment i de com aquest moment afecta els estudiants, al igual que ens afecta a nosaltres. Sentit comú, amics, i proporcionalitat, no pretenguem fer com si no passes res i mantenir tot allò que hauríem fet en condicions normals. No, les condicions han canviat i poden canviar més encara. Per tant, ens cal saber flexibilitzar els nostres requeriments i exigències a la situació excepcional que vivim.

És un moment en el què cal tenir cura d’un mateix i tenir cura de les persones que ens envolten, especialment de les que ens són més properes.  Des de l’educació social, com des d’altres camps, sempre hem defensat la importància de tenir cura de qui té cura dels altres i aquest principi pren ara especial significació.

També és un moment de reaprendre a escoltar-nos a nosaltres mateixos i de mirar-nos endins, pas necessari si volem escoltar als altres. I en la nostra professió, saber-ho fer és bàsic.

És un moment també de valorar les petites coses, els petits detalls. De lectura, d’escoltar música, de conversar telemàticament amb amics i familiars. De sentir-nos propers i de saber-los-hi transmetre. Aquest confinament ens ha de permetre valorar els petits detalls i les petites coses de la vida quotidiana: aquella música que ens agrada, la planta que tenim a l’ampit de la finestra i que comença a treure flors, l’olor del cafè acabat de fer, la llum que ens entra a l’habitació a primera hora del dia…

I la reflexió anterior em porta a pensar en conceptes que sovint treballem amb els estudiants. Estic pensat en la diversitat de com cadascú viu el seu propi confinament. A casa són dies de reflexió, de calma, de revisió de valors… però tinc amics i familiars amb criatures petites o amb pares ja grans i vulnerables, amics del món sanitari o que tenen familiars directes que hi treballen. Per no parlar dels qui ja teniu alguna persona propera malalta.

Quan aquesta pandèmia passi caldria replantejar-nos la nostra forma de viure i els valors de la nostra societat, les prioritats del sistema sociopolític en el què vivim. Tinc dubtes que això passi, però si fos així de segur que Llavors la solidaritat, la sostenibilitat, l’emergència climàtica, el valor dels serveis públics, la rellevància de la inversió en despesa social serveis fonamentals públics d’un estat del benestar,  l’equitat o la justícia social haurien de prendre sentit i força. I aquests valors estan lligats a l’ADN de l’educació social i de les altres professions del camp social i educatiu.

Cuideu-vos i tingueu cura de les persones que us envolten. I si sou dels que podem quedar-nos a casa, fem-ho per nosaltres, però també pels nostres familiars, pels nostres amics, pels nostres veïns… i també, i especialment, per aquelles persones que aquests dies no poden quedar-se a casa i no tenen més remei que sortir de casa per tenir cura de tots nosaltres.

Com diu l’Emma, la nena de Lleida de sis anys que ha escrit i cantat una cançó que corre per la xarxa: toca quedar-se a casa

Coronavirus 2: Una altra mirada

Març 25, 2020

Amb perspectiva crítica, material per al racó de pensar

Coronavirus 1: Presentació

Març 24, 2020

Queda’t a casa

Març 24, 2020

Com diu l’Emma, la nena de Lleida de sis anys que ha escrit i cantat una cançó que corre per la xarxa: toca quedar-se a casa

Avui que fa un any

Octubre 16, 2018

Lo dia ú fem allò que tu ja saps….

Setembre 23, 2017

La setmana del 25 de setembre possiblement serà dura, però hem d’arribar a diumenge amb força i il·lusió. Penso que hauríem d’evitar fer circular rumors i informacions que sols desmotiven, generen confusió o incrementen les pors.

Cal centrar-nos en fonts oficioses pel que fa a les informacions i difondre coses que ens donguin energia positiva, alegria i força.

Abans de donar-li al guasap, penseu si allò ens empodera o ens afebleix.

Hem de preservar que aquesta sigui la revolució democràtica dels somriures i dels clavells

Fins sempre

Juny 2, 2017

Que la mort no ens faci oblidar la gran lliçó de vida que ens has donat. Descansa en pau i que la terra, la nostra terra, t’aculli i et sigui lleu.

A continuació dos magnífics i breus parlaments, el primer al donar la notícia i renunciar a la direcció del diaria ARA i la segona el discurs en recollir el Premi Nacional de Comunicació:

Poems againts Bombs

Mai 25, 2017

Poesia en majúscula o, si voleu, poemes contra bombes:

 

Notes sobre la notícia i el poema en català

 

BBC One: Human Towers

Octubre 4, 2016

A vegades, quan ens veiem reflectits en la mirada dels altres, la imatge ens agrada i ens enamora. Paga la pena sentir-se bé amb un mateix, individualment i col·lectiva. Us recomano la visió d’aquesta petita (per curta) meravella de la BBC:

 

https://www.facebook.com/search/top/?init=quick&q=Forces%20Of%20Nature%20human%20towers&tas=0.983400104545064