Archive for Agost de 2009

Una de negra (o de novel·la de lladres i serenos)

Agost 11, 2009

Larsson Ara que gairebé tothom parla o llegeix la trilogia anomenada Milllennium de l’escriptor Stieg Larsson, tot i que jo segueixo preferint el vell inspector Kurt Wallander del també suec Henning Mankell a la Lisbeth Salander i al Mikael Blomkvist de Larsson, vull destacar la descoberta d’un altre personatge de novel·la negra que per a mi ha estat entranyable i força agradable de llegir: el inspector de policia Jaritos, del grec Petros Markaris.

MarkarisJaritos és una ànima bessona de Wallander, però on el segon incorpora la visió, els costums i lànima dels nòrdics, Jaritos ho fa dels mediterranis. Allò que en Wallander és organització, pulcritud, puntualitat, treball d’equip… en Jaritos és caos, individualisme, embussos de trànsit, calor, suor…. Això sí, els problemes i les inquietuds, tan existencials com professionals, són semblants en ambdós personatges. Penso que a totes aquelles i aquells que agradi el personatge de Mankell, també agradarà el personatge de Markaris.

També vull destacar la magnífica obra No es pais para viejos del nordamericà Cormac McCarthy, tot i que aquesta no és podria classificar com una novel·la de lladres i serenos. Després de veure la pel·lícula em vaig quedar amb les ganes de llegir-ne la novel·la i aquesta supera amb escreix la versió dels germans Cohen, tot i que cal dir que el treball d’adaptació és modèlic. I ja que parlem de McCarthy, requeteexcel·lent La carretera.

McCarthy Sens dubte La carretera és una obra que cal recomanar, tot i que amb aquesta ja ens anem cap a la literatura fantàstica o de ciència ficció i terror. Com escriuen a la Casa del Libro:

“Una demoledora fábula sobre el futuro del ser humano, ganadora del Premio Pulitzer 2007.
La carretera transcurre en la inmensidad del territorio norteamericano, un paisaje literalmente quemado por lo que parece haber sido un reciente holocausto nuclear. Un padre trata de salvar a su hijo emprendiendo un viaje con él. Rodeados de un paisaje baldío, amenazados por bandas de caníbales, empujando un carrito de la compra donde guardan sus escasas pertenencias, recorren los lugares donde el padre pasó una infancia recordada a veces en forma de breves bocetos del paraíso perdido, y avanzan hacia el sur, hacia el mar, huyendo de un frío «capaz de romper las rocas»”.

Finalment, rescatar una vella obra de Manuel de Pedrolo que sempre hem recomanat a totes aquelles persones que volien iniciar-se en la lectura en català: Mecanoscrit del segon origen. Al llegir l’obra La carretera de McCarthy, he trobat algunes semblances entre totes dues obres, ja que mentre en l’obra de Pedrolo és la lluita per la supervivència d’un noi i una noia després de la destrucció de la terra, en l’obra de McCarthy són un pare i un fill que lluiten per sobreviure després de l’apocalipsi de la civilització. El mecanoscrit tal vegada es dirigeixi a un públic més jove, mentre que La carretera potser sigui una obra més madura i que toca la sensibilitat d’aquells pares que tenim fills que encara depenen de nosaltres.
Per cert, Bon estiu!!

Referències bibliogràfiques

LARSSON, Stieg (2008): Els homes que no estimaven les dones. Barcelona: Columna.

LARSSON, Stieg (2008): La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. Barcelona: Columna.

LARSSON, Stieg (2009): La reina als palaus dels corrents d’aire. Barcelona: Columna.

MARKARIS, Petros (2000): Notícias de la noche. Barcelona: Ediciones B.

MARKARIS, Petros (2001): Defensa Cerrada. Barcelona: Ediciones B.

MARKARIS, Petros (2004): Suicidio perfecto. Barcelona: Ediciones B.

McCARTHY, Cormac (2006): No es país para viejos. Barcelona: Mondadori.

McCARTHY, Cormac (2008): La carretera. Barcelona: Edicions 62. 5a edició

PEDROLO, Manuel (1976): Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Edicions 62.