Coronavirus 3: Reflexions al voltant del confinament

Sovint parlem de la incertesa, de la vulnerabilitat, de l’adaptació al canvi, de la fragilitat. I, com acadèmics, ho fem des de la perspectiva teòrica i, sovint, aplicant-la als altres. Aquest moment excepcional que ens toca viure ens fa prendre consciència en primera persona del que impliquen aquests conceptes en la vida de les persones i de com poden afectar també les nostres vides. Possiblement, a partir d’ara, quan ho tornem a exposar, ho farem de forma diferent amb un aprenentatge significatiu.

El professorat hem de prendre consciència de l’excepcionalitat del moment i de com aquest moment afecta els estudiants, al igual que ens afecta a nosaltres. Sentit comú, amics, i proporcionalitat, no pretenguem fer com si no passes res i mantenir tot allò que hauríem fet en condicions normals. No, les condicions han canviat i poden canviar més encara. Per tant, ens cal saber flexibilitzar els nostres requeriments i exigències a la situació excepcional que vivim.

És un moment en el què cal tenir cura d’un mateix i tenir cura de les persones que ens envolten, especialment de les que ens són més properes.  Des de l’educació social, com des d’altres camps, sempre hem defensat la importància de tenir cura de qui té cura dels altres i aquest principi pren ara especial significació.

També és un moment de reaprendre a escoltar-nos a nosaltres mateixos i de mirar-nos endins, pas necessari si volem escoltar als altres. I en la nostra professió, saber-ho fer és bàsic.

És un moment també de valorar les petites coses, els petits detalls. De lectura, d’escoltar música, de conversar telemàticament amb amics i familiars. De sentir-nos propers i de saber-los-hi transmetre. Aquest confinament ens ha de permetre valorar els petits detalls i les petites coses de la vida quotidiana: aquella música que ens agrada, la planta que tenim a l’ampit de la finestra i que comença a treure flors, l’olor del cafè acabat de fer, la llum que ens entra a l’habitació a primera hora del dia…

I la reflexió anterior em porta a pensar en conceptes que sovint treballem amb els estudiants. Estic pensat en la diversitat de com cadascú viu el seu propi confinament. A casa són dies de reflexió, de calma, de revisió de valors… però tinc amics i familiars amb criatures petites o amb pares ja grans i vulnerables, amics del món sanitari o que tenen familiars directes que hi treballen. Per no parlar dels qui ja teniu alguna persona propera malalta.

Quan aquesta pandèmia passi caldria replantejar-nos la nostra forma de viure i els valors de la nostra societat, les prioritats del sistema sociopolític en el què vivim. Tinc dubtes que això passi, però si fos així de segur que Llavors la solidaritat, la sostenibilitat, l’emergència climàtica, el valor dels serveis públics, la rellevància de la inversió en despesa social serveis fonamentals públics d’un estat del benestar,  l’equitat o la justícia social haurien de prendre sentit i força. I aquests valors estan lligats a l’ADN de l’educació social i de les altres professions del camp social i educatiu.

Cuideu-vos i tingueu cura de les persones que us envolten. I si sou dels que podem quedar-nos a casa, fem-ho per nosaltres, però també pels nostres familiars, pels nostres amics, pels nostres veïns… i també, i especialment, per aquelles persones que aquests dies no poden quedar-se a casa i no tenen més remei que sortir de casa per tenir cura de tots nosaltres.

Com diu l’Emma, la nena de Lleida de sis anys que ha escrit i cantat una cançó que corre per la xarxa: toca quedar-se a casa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: