Archive for the ‘Enllaços Personals’ Category

Pius Alibek: ‘Lamentem els atemptats mentre ens posem samarretes patrocinades per Catar’

Novembre 20, 2015

Un senyor a qui sempre paga la pena de seguir i de llegir. Recordeu l’antic restaurant Mesopotamia del carrer Verdi? L’entrevista és llarga, però s’ho mereix. Parla clar i fa una anàlisi més que interessant  de la geopolítica i el terrorisme

http://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-pius-alibek-lamentem-els-atemptats-mentre-ens-posem-samarretes-patrocinades-per-catar/

Anuncis

Ara mateix (lletra de Miquel Martí i Pol)

Setembre 20, 2015

Ara mateix  (de Miquel Martí i Pol)


Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no els val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.

(Miquel Martí i Pol, del llibre L’àmbit de tots els àmbits)

Landfill Harmonic. L’orquestra reciclada

Desembre 8, 2013

Landfill Harmonic (l’orquestra reciclada). Paga la pena de veure, com escriu en Jordi Jordi Gomara: “Impressionant, una orquestra on tots els instruments estan fabricats amb objectes trobats a les escombraries. No deixis de veure’l. Si us plau. Per a reflexionar”

Excel·lent article de Suso de Toro a eldiario.es

Setembre 17, 2013

Admiremos a Cataluña

http://www.eldiario.es/zonacritica/cataluna-Diada_2013_6_174692550.html

Torna, de nou, el passat!

Desembre 6, 2012

Per si de cas, un vell cartell que malauradament torna a estar d’actualitat! El més trist ésque aquesta entrada vaig fer-la el 23 de desembre de 2010 i ara sols ha calgut modificar el seu títol, enlloc d’un interrogant, un signe d’exclamació. Allò que l’any 2010 era perplexitat i dubte, a finals del 2012 ja és una certesa.

Si volem sobreviure com a col·lectivitat, ens cal fer les maletes (si és que encara no les heu fetes).

Associació Protectora Ensenyança Catalana

Associació Protectora Ensenyança Catalana

Last Day Dream

Novembre 21, 2011

A vegades pensem que veure la televisió no té res d’interessant. Depèn. Ahir, en l’Espai Internet del telenoticies migdia de TV3 ens varen mostrar un petit curt de Chris Milk en el què en quaranta segons resumeix diverses escenes que acostumen a configurar l’existència d’una persona. Senzillament impressionant. Us recomano la seva visualització.

“Last Day Dream” A man watches his life pass before him (Chris Milk, 2009)

A més, aquest autor, reconegut internacionalment en el món de la publicitat i dels videoclips musicals, té altres perles en el seu espai de Vimeo. No us perdeu el muntatge amb la cançó Gone Daddy Gone, el videoclip The Saints Are Coming amb U2 i Green Day o l’anunci de la Babymop (al·lucinant, i encara més alguns dels comentaris que han deixat els internautes)

Playing For Change

Abril 14, 2011

A vegades trobem petites peces d’art que ens ajuden a tornar a confiar en la vida, el món i la humanitat. Aquest és el cas de la versió que uns músics de carrer fan de l’Stand By Me de B. B. King.

Aquesta versió musical, i el projecte de  Playing For Change que hi ha al darrera, m’han colpit pel que fa a la utilitat social i cultural de les tecnologies, ja que és una mostra i un exemple de com iniciatives i productes de petit format, però creatius i, sobretot, ben fets, poden tenir un abast global i d’un gran impacte (fixeu-vos, sino, en el nombre de visionats que té aquest video musical).

Veure Grandpa Elliot, Roger Ridley o Clarence Bekker, entre altres músics de carrer d’arreu del món, alguns d’ells joves, però d’altres ja vells, fent aquesta magnífica interpretació de la peça de B. B. King m’ha fet recordar unes paraules del personatge principal d’Opinions d’un Pallasso de’n Heinrich Böll. Aquest, pallasso professional i de prestigi artístic reconegut, afirmava:

«Ja fa temps que no en parlo, de diners o d’art.  Així que els dos termes entren en moviment reflexiu, la qüestió no és mai justa: l’art és massa mal pagat o bé massa ben pagat. Una vegada vaig veure en un circ ambulant anglès un pallasso, que tècnicament valia tal vegada vint cops més que jo, i artísticament potser deu cops. Es treia un jornal d’uns deu marcs cada vespre, es deia James Ellis, estava al final dels quaranta anys, i quan el vaig invitar a un sopar de truita amb pernil, amanida i pastís de poma li vingueren ganes de vomitar: feia deu anys que no menjava tant d’una sola vegada. Des de que vaig conèixer en James no parlo de diners i tampoc sobre art.»

Sens dubte, veure aquests músics i la qualitat de les seves interpretacions, fan que em pregunti què és l’art i qui són els artistes en aquests inicis de segle XXI?

Em sembla que molts dels materials de  Playing For Change  ens fan veure amb uns altres ulls alguns dels músics que sovint trobem pels nostres carrers i per les nostres places. Per exemple, qui de nosaltres no s’ha aturat alguna vegada per escoltar aquell cantant d’opera que hi ha prop de la catedral de Barcelona i que, fins i tot, té un grup de gent gran que el segueix amb fidelitat i que li fan el cors! Què potser aquesta gent gran no estima tant o més l’opera que alguns dels socis del Liceu?

A partir de l’enllaç d’aquesta versió excel·lent de  l’Stand By Me us recomano navegar per altres videos musicals d’aquesta Fundació, per exemple, la versió que fan de l’ Imagine de John Lennon paga la pena de veure.

Espero que us agradi tant com a nosaltres ens ha agradat.

Castellers a la catedral de Girona

Març 23, 2011

Excel·lent missatge (esforç), excel·lent contingut (superació) i excel·lent música (Demien Rice).

Paga la pena de veure, de veritat!

Torna el passat?

Desembre 23, 2010

Per si de cas, un vell cartell que malauradament torna a estar d’actualitat!

Associació Protectora Ensenyança Catalana

Me las piro, vampiro!!!! (1a part)

Juliol 11, 2010

Quin país tan contradictori, aquest. Ahir tota la família i alguns amics ens manifestàvem pels carrers de Barcelona. I avui, en aquests moments precisos, alguns de casa estan escarxofats al sofà mirant el partit, mentre que jo, per compensar, us facilito els enllaços d’algunes coses publicades a Internet que m’han agradat força.

En primer lloc, l’article excel·lent de Quim Monzó “Indignación y crema solar”. També la galeria d’imatges fotogràfiques de la manifestació sobiranista d’ahir, dissabte 10 de juliol.

I ja que he començat parlant de la roja (no sé per què, però a mi sempre m’ha agradat el taronja), un acudit de Ferran que es reprodueix en la web d’Antoni Moga sobre el tractament diferenciat que es dóna, segons el color de la samarreta que porten, als jugadors del Barça que juguen a la selecció .