Archive for the ‘Literatura’ Category

Miquel. 15 años en la calle

Març 2, 2015

Avui, al rellegir el còmic de’n Miquel Fuster per tal de preparar-me unes classes, m’he adonat que aquest dibuixant i pintor té un bloc personal i no he pogut resistir-me d’enllaçar-lo.

Com ell mateix escriu en la presentación del seu bloc: “Me llamo Miquel Fuster. Soy profesional del cómic y pintor y he pasado 15 años de mi vida en la calle. Quiero volver a ganarme la vida pintando y espero que este blog me ayude a ello.”

http://miquelfuster.com

Anuncis

Una de negra (o de novel·la de lladres i serenos)

Agost 11, 2009

Larsson Ara que gairebé tothom parla o llegeix la trilogia anomenada Milllennium de l’escriptor Stieg Larsson, tot i que jo segueixo preferint el vell inspector Kurt Wallander del també suec Henning Mankell a la Lisbeth Salander i al Mikael Blomkvist de Larsson, vull destacar la descoberta d’un altre personatge de novel·la negra que per a mi ha estat entranyable i força agradable de llegir: el inspector de policia Jaritos, del grec Petros Markaris.

MarkarisJaritos és una ànima bessona de Wallander, però on el segon incorpora la visió, els costums i lànima dels nòrdics, Jaritos ho fa dels mediterranis. Allò que en Wallander és organització, pulcritud, puntualitat, treball d’equip… en Jaritos és caos, individualisme, embussos de trànsit, calor, suor…. Això sí, els problemes i les inquietuds, tan existencials com professionals, són semblants en ambdós personatges. Penso que a totes aquelles i aquells que agradi el personatge de Mankell, també agradarà el personatge de Markaris.

També vull destacar la magnífica obra No es pais para viejos del nordamericà Cormac McCarthy, tot i que aquesta no és podria classificar com una novel·la de lladres i serenos. Després de veure la pel·lícula em vaig quedar amb les ganes de llegir-ne la novel·la i aquesta supera amb escreix la versió dels germans Cohen, tot i que cal dir que el treball d’adaptació és modèlic. I ja que parlem de McCarthy, requeteexcel·lent La carretera.

McCarthy Sens dubte La carretera és una obra que cal recomanar, tot i que amb aquesta ja ens anem cap a la literatura fantàstica o de ciència ficció i terror. Com escriuen a la Casa del Libro:

“Una demoledora fábula sobre el futuro del ser humano, ganadora del Premio Pulitzer 2007.
La carretera transcurre en la inmensidad del territorio norteamericano, un paisaje literalmente quemado por lo que parece haber sido un reciente holocausto nuclear. Un padre trata de salvar a su hijo emprendiendo un viaje con él. Rodeados de un paisaje baldío, amenazados por bandas de caníbales, empujando un carrito de la compra donde guardan sus escasas pertenencias, recorren los lugares donde el padre pasó una infancia recordada a veces en forma de breves bocetos del paraíso perdido, y avanzan hacia el sur, hacia el mar, huyendo de un frío «capaz de romper las rocas»”.

Finalment, rescatar una vella obra de Manuel de Pedrolo que sempre hem recomanat a totes aquelles persones que volien iniciar-se en la lectura en català: Mecanoscrit del segon origen. Al llegir l’obra La carretera de McCarthy, he trobat algunes semblances entre totes dues obres, ja que mentre en l’obra de Pedrolo és la lluita per la supervivència d’un noi i una noia després de la destrucció de la terra, en l’obra de McCarthy són un pare i un fill que lluiten per sobreviure després de l’apocalipsi de la civilització. El mecanoscrit tal vegada es dirigeixi a un públic més jove, mentre que La carretera potser sigui una obra més madura i que toca la sensibilitat d’aquells pares que tenim fills que encara depenen de nosaltres.
Per cert, Bon estiu!!

Referències bibliogràfiques

LARSSON, Stieg (2008): Els homes que no estimaven les dones. Barcelona: Columna.

LARSSON, Stieg (2008): La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. Barcelona: Columna.

LARSSON, Stieg (2009): La reina als palaus dels corrents d’aire. Barcelona: Columna.

MARKARIS, Petros (2000): Notícias de la noche. Barcelona: Ediciones B.

MARKARIS, Petros (2001): Defensa Cerrada. Barcelona: Ediciones B.

MARKARIS, Petros (2004): Suicidio perfecto. Barcelona: Ediciones B.

McCARTHY, Cormac (2006): No es país para viejos. Barcelona: Mondadori.

McCARTHY, Cormac (2008): La carretera. Barcelona: Edicions 62. 5a edició

PEDROLO, Manuel (1976): Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Edicions 62.

Elogi dels papalagi

Juny 5, 2009

Ara fa ja uns dies, en una de les darreres classes d’aquest semestre, vàrem comentar la necessitat que totes i tots tenim de prendre distància de les coses i de veure la realitat des d’una altra perspectiva, com si fossim forasters vinguts d’una terra llunyana: veure les coses que nosaltres considerem “normals” com si no ho fossin i just el contrari, sentir com habituals aquelles coses que realment són ben estranyes per a nosaltres. I si aquest exercici és recomanable per a qualsevol persona, esdevé indefugible per a totes i tots aquells que volem fer un treball educatiu amb l’altre!

Aquests comentaris van fer-me venir al cap algunes lectures que, des de la ficció literària, poden constituir un exercici excel·lent de distanciament i de gimnàstica mental, al mateix temps que són obres divertides de llegir. Estic pensant en els llibres Sin noticias de Gurb i Paraules d’Opoton el Vell d’Eduardo Mendoza i Avel·lí Artís-Gener respectivament.

En el primer, un extraterrestre es perd al nostre planeta i mentre no venen a buscar-lo fa tot un seguit de consideracions i reflexions sobre com vivim els terricoles. En el segón, el jove Opoton, un indi asteca, surt a encalçar el sol i fa cap a la Peninsula Ibèrica, llavors visita diferents contrades peninsulars i ofereix una visió dels cristians des de la seva mirada particular. Després, al tornar, els segueixen i així és com “descobrim” Amèrica!

També vaig comentar un tercer llibre: Un antropólogo en Marte d’Oliver Sacks, en el qual aquest conegut antropòleg es refereix a casos extraordinaris de conciutadans nostres.

Papalagi I, llavors, un cop fets aquests comentaris, una estudiant va recomanar-nos un altre llibre, escrit per un cabdill polinesi en el què es retrata la societat europea de primers de segle XX: Els papalagi: els homes blancs de Tuiavii de Tiavea.

Gran recomanació i llibre excel·lent que no podem deixar de recomanar! Per tal de fer boca, deixeu-me transcriure uns paragrafs de la contraportada:

«Tuiavii va viatjar a Europa a principis del nostre segle i hi va descobrir un món incomprensible, que no tenia res a veure amb la vida senzilla i despreocupada dels illencs de Samoa.

Els illencs no coneixien –ni necessitaven- els diners (“el metall rodó”), ni els grans edificis (“coves de pedra”), ni cinemes (“locals de pseudovida”), ni diaris (“els molts papers”). Tuiavii mai no va entendre per què “els papalagi” (que significa “els homes blancs”) sempre tenen pressa; o per què mai no gaudeixen del que fan, tot pensant en el que faran després; o per què, de tantes coses com tenen, no poden gaudir-ne de cap.

Anys després de la seva visita a Europa, Tuiavii, cabdill del poble de Tiavea, va escriure aquests discursos per convèncer el seu poble que no es deixés arrossegar per les falses comoditats de la civilització occidental.

… Potser era la primera vegada que s’invertien els papers de l’antropologia: aquí l’home blanc és l’objecte d’estudi, i l’antropòleg és un home d’una altra cultura. Tot això fa que aquesta obra, a més de forá divertida, sigui un document inestimable.»

Per cert, i pel que fa al llibre dels papalagi, cal destacar també les il·lustracions de Joost Swarte, que faran el goig de més d’un tintinaire.

Sorry, però el meu altre jo acadèmic no em deixa tancar aquesta reflexió sense citar les obres comentades. Probablement, dèries de professor!

ARTIS-GENER, Avel·lí (1979): Paraules d’Opoton el Vell. Barcelona: Edicions 62.

MENDOZA, Eduardo (2002): Sin noticias de Gurb. Barcelona: Seix Barral.

SACKS, Oliver (2002): Un antropólogo en Marte. Barcelona: Anagrama. 2a. ed.

TUIAVII DE TIAVEA (2000): Els papalagi: els homes blancs. Barcelona: Integral.

Finalment, sols em resta agraïr l’aportació generosa de la coneguda i saludada Lara Papalagitutambé.

→INICI

Poesiaula. Un bloc excel·lent de poesia

Març 26, 2009

Fa temps que volia destacar el bloc poesiaula de l’amiga Isabel Barriel. En aquest espai no sols trobareu unes poesies belles i plenes de sensibilitat, algunes de les quals són de fàcil ús didàctic a les aules, sinó també fotogràfies. Per fer-vos ganes de visitar el bloc, res millor que oferir-vos un petit tast d’aquesta autora. A continuació reprodueixo un dels poemes que la Isabel té publicats en el seu bloc:

NEVARIEN PÈTALS BLANCS DELS CIRERERS

Si l’any comencés amb la primavera
ressonarien les campanes cap el cel,
volarien esbojarrades les orenetes
i menjaríem dotze olives amb sajolida i llorer.

Nevarien pètals blancs del cirerers
sobre els camps coberts de verd
i dels núvols caurien ruixats esbiaixats
als bancals florits de molts fruiters.

I un mantell brillant d’estels
i un arc de lluna clara
ens felicitarien l’esdeveniment
i acomiadarien l’any ja caducat i vell.
Seria un adéu al cru hivern,
seria l’entrada al bon temps
amb l’alè de la Poesia.

Seria temporada de vacances
per pujar a les muntanyes,
per solcar mars i deserts…

INNED1: Literatura i educació social

febrer 16, 2009

El passat mes de gener va tenir lloc a Barcelona el 1r Simposi d’Innovació Educativa (INNED1): Ús educatiu de materials i recursos no dissenyats per educar.

En aquest simposi vaig presentar una comunicació sobre “L’ús de la literatura en la formació inicial de les educadores i educadors socials” en la què exposava una experiència docent de l’ús de la literatura en la formació inicial de les educadores i educadors socials que potencia la utilització de la lectura d’obres literàries com a suport per al desenvolupament dels conceptes i continguts específics d’una assignatura.

Editar pdf de la comunicació

Així, en primer lloc, situavem l’experiència en el context actual de la societat de la informació, comentavem el fort impacte que en ella tenen els mitjans audiovisuals i destacavem la necessitat de rescatar béns tradicionals de fort valor cultural i formatiu com és el cas de la literatura; és a dir, feiem una breu referència a la dialèctica actualment existent entre paraula i imatge. També desenvolupavem els tres objectius principals que perseguim: afavorir el gust i el plaer per la lectura, desenvolupar conceptes i continguts disciplinars específics mitjançant la lectura d’obres de ficció, i fomentar que les educadores i educadors socials prenguin consciència del valor de la literatura com a instrument didàctic i formatiu (tant en la seva formació inicial i contínua com en el desenvolupament de la seva futura activitat professional).

En segon lloc, explicavem l’experiència concreta de l’ús de la literatura en l’assignatura Serveis socials i polítiques d’integració social que té caràcter optatiu en el pla d’estudis d’Educació social.

Finalment, valoravem els principals punts crítics i positius que hem detectat al llarg dels tretze cursos acadèmics en els quals portem desenvolupant aquesta experiència docent.

→INICI

Hello world! Hola món!

Octubre 20, 2008

Otras lenguas / Other languages / Autres langues:

Esp / Eng / Fr

Foto MiquelEl meu nom és Miquel Gómez Serra, vaig nèixer a la ciutat de Lleida l’any 1959 (d’aquests origens ponentins ve el nom del bloc), però des de molt jove que visc a Barcelona. Sóc professor universitari, especialista en pedagogia social, i les meves principals dèries tenen a veure amb la lectura, la música, els viatges, les excursions i intentar viure el millor possible (per la qual cosa cal deixar que els altres també visquin el millor possible).

Amb el bloc pretenc obrir una petita finestra al món exterior, tot i que ja sé que el fet idiomàtic em limitarà, però és la meva llengua, què hi fàrem. De totes maneres, he decidit aprofitar alguns dels avantatges de les tecnologies digitals i he afegit enllaços amb el traductor automàtic de Google, de manera que serà possible accedir a versions en altres llengues del bloc. És cert que les traduccions no són del tot correctes, però són automàtiques i immediates i, a més, faciliten la lectura del text a persones d’altres dominis lingüístics.

També vull compartir algunes coses i expressar algunes opinions. Així com publicar un bloc especialitzat en temes de cinema i educació social que porta per nom: Educinema. Bloc sobre cinema i educació social.