Archive for the ‘Universitat’ Category

No tot s’hi val

Novembre 29, 2012

Felicitats Artur per com resumeixes una mirada i un estat d’anim que, en aquests moments, és compartit per moltes persones (possiblement més de les que imaginem i ens pensem).

Si voleu llegir el text sencer de les reflexions que sobre el procés i els resultats de les eleccions al rectorat de la Universitat de Barcelona ha fet el professor Artur Parcerisa, podeu seguir l’enllaç següent:

Acompanyar processos d’aprenentatge. Bloc d’Artur Parcerisa-Aran

 

Anuncis

“Precariamente vuestra. Carta de una despedida en fuga de la universidad”

Juliol 7, 2011

Aquesta tarda, una companya de la Facultat m’ha fet arribar un relat en primera persona d’una professora associada de la UCM, però que també podria ser de la UB o de qualsevol altra universitat pública.

El relat descriu la construcció d’un l’itinerari marcat per la precarietat que envolta la institució universitària  i no deixa indiferent, perquè totes i tots coneixem companyes i companys que han passat i que estan en aquesta mateixa situació.

Tal com deia la persona que reenviava l’escrit: “no acostumo a enviar mails a llistes, ni a gent que no conec personalment, però aquest cop m’ha semblat oportú. Us passo una carta de comiat que ha escrit als seus i seves alumnes una companya associada de Madrid a la que després d’anys de dedicació, tenir tesi i estar acreditada, no se li ha renovat el contracte.

Aquesta companya, potser alguns i algunes la coneixeu, la Cristina Vega, ha investigat i publicat molt sobre precarietat laboral. Us reenvio la seva carta perquè no parla només d’ella, sinó de l’amor per l’educació i del sentit o falta de sentit de la universitat.”

El missatge de la Cristina Vega, professora associada de la UCM, comença així: “amigas, amigos,
Como sabeis me voy, me largan de la universidad, y gracias a este y otros excelentes motivos me lanzo con gusto, mucho gusto, a la migración transatlántica, aún con dos posibles destinos. Aquí os mando la carta de despedida que he enviado a los estudiantes (“Precariamente vuestra. Carta de una despedida en fuga de la universidad). Podeis difundirla si gustais.”

A continuació teniu el text sencer de  “Precariamente vuestra. Carta de una despedida en fuga de la universidad” en format pdf

Precariamente vuestra

Nadal 2009

Desembre 15, 2009

Bon Nadal 2009!!!

i si voleu, podeu posar-hi música de Nadal!

Candidatura al Deganat (Facultat de Pedagogia, UB, 2009) FINAL

Octubre 6, 2009

Sembla mentida! Però en segona volta vàrem guanyar les votacions.

A continuació us transcric l’escrit que hem fet devaloraciód el procés i d’agraiment a totes les persones que han col·laborat o participat en el mateix, independentment de si ens varen o no votar a nosaltres:

“Benvolgut, benvolguda,

En nom de l’equip deganal, la candidatura del qual encapçalo, voldríem compartir amb vosaltres els resultats de la Junta de Facultat d’avui, fruit dels quals la nostra candidatura ha resultat guanyadora.

Voldríem reconèixer, en primer lloc, la candidatura del Dr. Parcerisa i agrair-los haver compartit amb nosaltres aquest procés electoral.

En segon lloc, volem agrair el suport rebut avui per part dels membres de la Junta que ens han fet mereixedors dels seus vots. I agraïm també a tota la comunitat els bons desitjos que hem rebut durant aquests dies i al llarg de les hores d’avui.

Amb tota la humilitat, volem manifestar el nostre sentiment d’orgull per la confiança que heu dipositat en nosaltres. Sabem que aquest equip no pot tirar endavant cap projecte sense la vostra complicitat. Sabem, també, que ens esperen moments difícils i que caldrà treballar molt i molt durament. De ben segur que en això us demanarem ajuda per assolir els millors èxits col·lectius.

Manifestem també el nostre compromís de treballar per la facultat i la nostra voluntat de poder construir, entre tots i totes, una universitat millor.

Possiblement algun cop ens equivocarem, però no dubteu que us agrairem que ens ho digueu, i també, que ens ajudeu a millorar dia a dia.

Voldríem acabar manllevant al poeta unes paraules:

“Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.”

De tot cor, moltes gràcies.

Anna Escofet, Ferran Cortés, Miquel Gómez i Montse Freixa”

Candidatura al Deganat (Facultat de Pedagogia, UB, 2009) INICI

Setembre 25, 2009

El proper dia 5 d’octubre hi ha eleccions al deganat de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. I conjuntament amb altres companyes i companys hem decidit formar i presentar una candidatura.

Treballar per la facultat, Treballar amb la facultat són els principis que ens uneixen a les persones que ens presentem. Aquestes som el Ferran Cortès, l’Anna Escofet, la Montse Freixa i jo mateix.

Si voleu, podeu llegir el programa de la candidatura o bé visitar el bloc que hem creat amb la finalitat de donar-nos a conèixer als diversos col·lectius que conformen la Facultat i a la societat en general.

Elogi dels papalagi

Juny 5, 2009

Ara fa ja uns dies, en una de les darreres classes d’aquest semestre, vàrem comentar la necessitat que totes i tots tenim de prendre distància de les coses i de veure la realitat des d’una altra perspectiva, com si fossim forasters vinguts d’una terra llunyana: veure les coses que nosaltres considerem “normals” com si no ho fossin i just el contrari, sentir com habituals aquelles coses que realment són ben estranyes per a nosaltres. I si aquest exercici és recomanable per a qualsevol persona, esdevé indefugible per a totes i tots aquells que volem fer un treball educatiu amb l’altre!

Aquests comentaris van fer-me venir al cap algunes lectures que, des de la ficció literària, poden constituir un exercici excel·lent de distanciament i de gimnàstica mental, al mateix temps que són obres divertides de llegir. Estic pensant en els llibres Sin noticias de Gurb i Paraules d’Opoton el Vell d’Eduardo Mendoza i Avel·lí Artís-Gener respectivament.

En el primer, un extraterrestre es perd al nostre planeta i mentre no venen a buscar-lo fa tot un seguit de consideracions i reflexions sobre com vivim els terricoles. En el segón, el jove Opoton, un indi asteca, surt a encalçar el sol i fa cap a la Peninsula Ibèrica, llavors visita diferents contrades peninsulars i ofereix una visió dels cristians des de la seva mirada particular. Després, al tornar, els segueixen i així és com “descobrim” Amèrica!

També vaig comentar un tercer llibre: Un antropólogo en Marte d’Oliver Sacks, en el qual aquest conegut antropòleg es refereix a casos extraordinaris de conciutadans nostres.

Papalagi I, llavors, un cop fets aquests comentaris, una estudiant va recomanar-nos un altre llibre, escrit per un cabdill polinesi en el què es retrata la societat europea de primers de segle XX: Els papalagi: els homes blancs de Tuiavii de Tiavea.

Gran recomanació i llibre excel·lent que no podem deixar de recomanar! Per tal de fer boca, deixeu-me transcriure uns paragrafs de la contraportada:

«Tuiavii va viatjar a Europa a principis del nostre segle i hi va descobrir un món incomprensible, que no tenia res a veure amb la vida senzilla i despreocupada dels illencs de Samoa.

Els illencs no coneixien –ni necessitaven- els diners (“el metall rodó”), ni els grans edificis (“coves de pedra”), ni cinemes (“locals de pseudovida”), ni diaris (“els molts papers”). Tuiavii mai no va entendre per què “els papalagi” (que significa “els homes blancs”) sempre tenen pressa; o per què mai no gaudeixen del que fan, tot pensant en el que faran després; o per què, de tantes coses com tenen, no poden gaudir-ne de cap.

Anys després de la seva visita a Europa, Tuiavii, cabdill del poble de Tiavea, va escriure aquests discursos per convèncer el seu poble que no es deixés arrossegar per les falses comoditats de la civilització occidental.

… Potser era la primera vegada que s’invertien els papers de l’antropologia: aquí l’home blanc és l’objecte d’estudi, i l’antropòleg és un home d’una altra cultura. Tot això fa que aquesta obra, a més de forá divertida, sigui un document inestimable.»

Per cert, i pel que fa al llibre dels papalagi, cal destacar també les il·lustracions de Joost Swarte, que faran el goig de més d’un tintinaire.

Sorry, però el meu altre jo acadèmic no em deixa tancar aquesta reflexió sense citar les obres comentades. Probablement, dèries de professor!

ARTIS-GENER, Avel·lí (1979): Paraules d’Opoton el Vell. Barcelona: Edicions 62.

MENDOZA, Eduardo (2002): Sin noticias de Gurb. Barcelona: Seix Barral.

SACKS, Oliver (2002): Un antropólogo en Marte. Barcelona: Anagrama. 2a. ed.

TUIAVII DE TIAVEA (2000): Els papalagi: els homes blancs. Barcelona: Integral.

Finalment, sols em resta agraïr l’aportació generosa de la coneguda i saludada Lara Papalagitutambé.

→INICI