Posts Tagged ‘Enllaços Personals’

Playing For Change

Abril 14, 2011

A vegades trobem petites peces d’art que ens ajuden a tornar a confiar en la vida, el món i la humanitat. Aquest és el cas de la versió que uns músics de carrer fan de l’Stand By Me de B. B. King.

Aquesta versió musical, i el projecte de  Playing For Change que hi ha al darrera, m’han colpit pel que fa a la utilitat social i cultural de les tecnologies, ja que és una mostra i un exemple de com iniciatives i productes de petit format, però creatius i, sobretot, ben fets, poden tenir un abast global i d’un gran impacte (fixeu-vos, sino, en el nombre de visionats que té aquest video musical).

Veure Grandpa Elliot, Roger Ridley o Clarence Bekker, entre altres músics de carrer d’arreu del món, alguns d’ells joves, però d’altres ja vells, fent aquesta magnífica interpretació de la peça de B. B. King m’ha fet recordar unes paraules del personatge principal d’Opinions d’un Pallasso de’n Heinrich Böll. Aquest, pallasso professional i de prestigi artístic reconegut, afirmava:

«Ja fa temps que no en parlo, de diners o d’art.  Així que els dos termes entren en moviment reflexiu, la qüestió no és mai justa: l’art és massa mal pagat o bé massa ben pagat. Una vegada vaig veure en un circ ambulant anglès un pallasso, que tècnicament valia tal vegada vint cops més que jo, i artísticament potser deu cops. Es treia un jornal d’uns deu marcs cada vespre, es deia James Ellis, estava al final dels quaranta anys, i quan el vaig invitar a un sopar de truita amb pernil, amanida i pastís de poma li vingueren ganes de vomitar: feia deu anys que no menjava tant d’una sola vegada. Des de que vaig conèixer en James no parlo de diners i tampoc sobre art.»

Sens dubte, veure aquests músics i la qualitat de les seves interpretacions, fan que em pregunti què és l’art i qui són els artistes en aquests inicis de segle XXI?

Em sembla que molts dels materials de  Playing For Change  ens fan veure amb uns altres ulls alguns dels músics que sovint trobem pels nostres carrers i per les nostres places. Per exemple, qui de nosaltres no s’ha aturat alguna vegada per escoltar aquell cantant d’opera que hi ha prop de la catedral de Barcelona i que, fins i tot, té un grup de gent gran que el segueix amb fidelitat i que li fan el cors! Què potser aquesta gent gran no estima tant o més l’opera que alguns dels socis del Liceu?

A partir de l’enllaç d’aquesta versió excel·lent de  l’Stand By Me us recomano navegar per altres videos musicals d’aquesta Fundació, per exemple, la versió que fan de l’ Imagine de John Lennon paga la pena de veure.

Espero que us agradi tant com a nosaltres ens ha agradat.

Anuncis

Me las piro, vampiro!!!! (1a part)

Juliol 11, 2010

Quin país tan contradictori, aquest. Ahir tota la família i alguns amics ens manifestàvem pels carrers de Barcelona. I avui, en aquests moments precisos, alguns de casa estan escarxofats al sofà mirant el partit, mentre que jo, per compensar, us facilito els enllaços d’algunes coses publicades a Internet que m’han agradat força.

En primer lloc, l’article excel·lent de Quim Monzó “Indignación y crema solar”. També la galeria d’imatges fotogràfiques de la manifestació sobiranista d’ahir, dissabte 10 de juliol.

I ja que he començat parlant de la roja (no sé per què, però a mi sempre m’ha agradat el taronja), un acudit de Ferran que es reprodueix en la web d’Antoni Moga sobre el tractament diferenciat que es dóna, segons el color de la samarreta que porten, als jugadors del Barça que juguen a la selecció .

Bye, bye Spain

Juny 30, 2010

Amb la que ens cau a sobre des de la meseta, va bé recordar la veu dels nostres poetes. És per això que reprodueixo un petit poema d’en Joan Salvat-Papasseit (1894-1923) que, tot i que està datat l’any 1923, em sembla és encara malauradament de rabiosa actualitat

Les Gorges (1923)

A Sant Martí del Canigó

la veu ressona que us esglaia.

Diu: Catalunya!

i la remor

sempre contesta:

Esclava a Espanya.

Si prens coratge

els ulls al cel

i alces el braç -gest de venjança,

a Sant Martí sents una veu

i a cau d’orella:

També a França.

Una de negra (o de novel·la de lladres i serenos)

Agost 11, 2009

Larsson Ara que gairebé tothom parla o llegeix la trilogia anomenada Milllennium de l’escriptor Stieg Larsson, tot i que jo segueixo preferint el vell inspector Kurt Wallander del també suec Henning Mankell a la Lisbeth Salander i al Mikael Blomkvist de Larsson, vull destacar la descoberta d’un altre personatge de novel·la negra que per a mi ha estat entranyable i força agradable de llegir: el inspector de policia Jaritos, del grec Petros Markaris.

MarkarisJaritos és una ànima bessona de Wallander, però on el segon incorpora la visió, els costums i lànima dels nòrdics, Jaritos ho fa dels mediterranis. Allò que en Wallander és organització, pulcritud, puntualitat, treball d’equip… en Jaritos és caos, individualisme, embussos de trànsit, calor, suor…. Això sí, els problemes i les inquietuds, tan existencials com professionals, són semblants en ambdós personatges. Penso que a totes aquelles i aquells que agradi el personatge de Mankell, també agradarà el personatge de Markaris.

També vull destacar la magnífica obra No es pais para viejos del nordamericà Cormac McCarthy, tot i que aquesta no és podria classificar com una novel·la de lladres i serenos. Després de veure la pel·lícula em vaig quedar amb les ganes de llegir-ne la novel·la i aquesta supera amb escreix la versió dels germans Cohen, tot i que cal dir que el treball d’adaptació és modèlic. I ja que parlem de McCarthy, requeteexcel·lent La carretera.

McCarthy Sens dubte La carretera és una obra que cal recomanar, tot i que amb aquesta ja ens anem cap a la literatura fantàstica o de ciència ficció i terror. Com escriuen a la Casa del Libro:

“Una demoledora fábula sobre el futuro del ser humano, ganadora del Premio Pulitzer 2007.
La carretera transcurre en la inmensidad del territorio norteamericano, un paisaje literalmente quemado por lo que parece haber sido un reciente holocausto nuclear. Un padre trata de salvar a su hijo emprendiendo un viaje con él. Rodeados de un paisaje baldío, amenazados por bandas de caníbales, empujando un carrito de la compra donde guardan sus escasas pertenencias, recorren los lugares donde el padre pasó una infancia recordada a veces en forma de breves bocetos del paraíso perdido, y avanzan hacia el sur, hacia el mar, huyendo de un frío «capaz de romper las rocas»”.

Finalment, rescatar una vella obra de Manuel de Pedrolo que sempre hem recomanat a totes aquelles persones que volien iniciar-se en la lectura en català: Mecanoscrit del segon origen. Al llegir l’obra La carretera de McCarthy, he trobat algunes semblances entre totes dues obres, ja que mentre en l’obra de Pedrolo és la lluita per la supervivència d’un noi i una noia després de la destrucció de la terra, en l’obra de McCarthy són un pare i un fill que lluiten per sobreviure després de l’apocalipsi de la civilització. El mecanoscrit tal vegada es dirigeixi a un públic més jove, mentre que La carretera potser sigui una obra més madura i que toca la sensibilitat d’aquells pares que tenim fills que encara depenen de nosaltres.
Per cert, Bon estiu!!

Referències bibliogràfiques

LARSSON, Stieg (2008): Els homes que no estimaven les dones. Barcelona: Columna.

LARSSON, Stieg (2008): La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. Barcelona: Columna.

LARSSON, Stieg (2009): La reina als palaus dels corrents d’aire. Barcelona: Columna.

MARKARIS, Petros (2000): Notícias de la noche. Barcelona: Ediciones B.

MARKARIS, Petros (2001): Defensa Cerrada. Barcelona: Ediciones B.

MARKARIS, Petros (2004): Suicidio perfecto. Barcelona: Ediciones B.

McCARTHY, Cormac (2006): No es país para viejos. Barcelona: Mondadori.

McCARTHY, Cormac (2008): La carretera. Barcelona: Edicions 62. 5a edició

PEDROLO, Manuel (1976): Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Edicions 62.

Poesiaula. Un bloc excel·lent de poesia

Març 26, 2009

Fa temps que volia destacar el bloc poesiaula de l’amiga Isabel Barriel. En aquest espai no sols trobareu unes poesies belles i plenes de sensibilitat, algunes de les quals són de fàcil ús didàctic a les aules, sinó també fotogràfies. Per fer-vos ganes de visitar el bloc, res millor que oferir-vos un petit tast d’aquesta autora. A continuació reprodueixo un dels poemes que la Isabel té publicats en el seu bloc:

NEVARIEN PÈTALS BLANCS DELS CIRERERS

Si l’any comencés amb la primavera
ressonarien les campanes cap el cel,
volarien esbojarrades les orenetes
i menjaríem dotze olives amb sajolida i llorer.

Nevarien pètals blancs del cirerers
sobre els camps coberts de verd
i dels núvols caurien ruixats esbiaixats
als bancals florits de molts fruiters.

I un mantell brillant d’estels
i un arc de lluna clara
ens felicitarien l’esdeveniment
i acomiadarien l’any ja caducat i vell.
Seria un adéu al cru hivern,
seria l’entrada al bon temps
amb l’alè de la Poesia.

Seria temporada de vacances
per pujar a les muntanyes,
per solcar mars i deserts…

Google i el català

Març 6, 2009

Si voleu que el català estigui present a Internet, cal que llegiu el què un amic m’ha fet arribar. Són tres minuts de lectura i dos de reconfigurar les preferències del navegador que utilitzeu habitualment. La finalitat paga la pena!

Aquí teniu el text literal:

“Òscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber la importància de tenir el navegador configurat en català, durant la celebració del 10è aniversari de Softcatalà, el passat divendres 3 d’octubre al Museu d’Història de Catalunya.

Ens va explicar que l’any passat a Google van engegar una iniciativa per oferir els seus productes més populars en les 40 llengües més parlades a internet; el català va entrar-hi però molt just. Un dels criteris que fan servir per a Google per saber quin és l’idioma preferit dels usuaris és l’idioma configurat al navegador.

Per tant, la conclusió és simple: si volem comptar a internet, una de les coses que podem fer i que són 5 minuts és assegurar que l’idioma predeterminat del navegador és el català. Compte, es pot tenir els menús en català i no tenir el català com a llengua predeterminada del navegador!

Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua predeterminada del navegador cal fer:

– si feu servir Internet Explorer:
eines > opcions d’Internet > idiomes > afegir > català
Un cop fet això cal posar el català a dalt de tot amb el botó corresponent.

– si feu servir Firefox versió 3.0.X:
edita > preferències > continguts > llengües > afegir > català

-si teniu la versió 2.X del Firefox:
eines > opcions > avançat > llengües > afegir > català [ca]
també cal fer-la pujarfins que sigui a dalt de tot.

-Si teniu el nou Chrome de Google:
“Personalitza i controla” > opcions > Intermedi > Canvia la configuració de tipus de lletra i idioma > Idioma > Afegeix

(seleccioneu català i poseu-lo en la primera posició si teniu més d’un idioma configurat)

Ep! Ho fas córrer? Gràcies!”

→INICI

Hello world! Hola món!

Octubre 20, 2008

Otras lenguas / Other languages / Autres langues:

Esp / Eng / Fr

Foto MiquelEl meu nom és Miquel Gómez Serra, vaig nèixer a la ciutat de Lleida l’any 1959 (d’aquests origens ponentins ve el nom del bloc), però des de molt jove que visc a Barcelona. Sóc professor universitari, especialista en pedagogia social, i les meves principals dèries tenen a veure amb la lectura, la música, els viatges, les excursions i intentar viure el millor possible (per la qual cosa cal deixar que els altres també visquin el millor possible).

Amb el bloc pretenc obrir una petita finestra al món exterior, tot i que ja sé que el fet idiomàtic em limitarà, però és la meva llengua, què hi fàrem. De totes maneres, he decidit aprofitar alguns dels avantatges de les tecnologies digitals i he afegit enllaços amb el traductor automàtic de Google, de manera que serà possible accedir a versions en altres llengues del bloc. És cert que les traduccions no són del tot correctes, però són automàtiques i immediates i, a més, faciliten la lectura del text a persones d’altres dominis lingüístics.

També vull compartir algunes coses i expressar algunes opinions. Així com publicar un bloc especialitzat en temes de cinema i educació social que porta per nom: Educinema. Bloc sobre cinema i educació social.