Posts Tagged ‘Universitat’

El circo de la mariposa i Steve Jobs

Octubre 6, 2011

D’aquí uns dies he de participar en el fòrum de FEDAIA i això m’ha donat l’oportunitat de conèixer un curtmetratge que no havia vist i que ha fet furor a diversos festivals internacionals (i també a Youtube).

Es tracta del magnífic El circo de la mariposa del director Joshua Weigel. Us recomano la seva visualització, tant pel que fa a la mirada pedagògica, com a mirades més personals i humanes, ja que és un cant a les capacitats de superació i de canvi dels éssers humans.

El circo de la mariposa (VOSE, 1a part)

El circo de la mariposa (VOSE, 2a part)

No vull tancar aquesta entrada sense fer referència a un altre petit curt que he trobat per atzar (o potser per sincronicitat?). Després de veure El circo de la mariposa he volgut continuar esbrinant més coses sobre el director (joshua Weigel) i l’actor Nick Vujicic (en Will en la història del circ). Això m’ha portat a un enllaç de youtube que deia  “para todos aquellos que dicen no puedo…”.

La sorpresa ha estat molt agradable, un petit curt d’animació amb missatge optimista i positiu que també paga la pena de veure.

Para todos aquellos que dicen no puedo

I una altra sincronicitat (o qüestió d’atzar?): a l’inici, el curt d’animació reprodueix un text de Pablo Coelho que diu: “Quan algú evoluciona, també fa evolucionar tot el que l’envolta…  quan algú intenta ser millor del que és, tot el que l’envolta es torna millor”. Llavors he pensat que aquesta frase, i tota la filosofia que porta implícita, em permetien fer un petit, però molt sentit, homenatge a un gran home que ahir ens va deixar després d’haver lluitat molts anys contra un cancer, l’Steve Jobs, fundador de la companyia Apple, i una persona per qui sentia una profunda admiració.

Steve Jobs (1955-2011)

Va per tu, Steve, quan algú evoluciona, també fa evolucionar tot el que l’envolta…

Jobs portava anys prop de la mort i, com diuen els budistes, això et fa canviar la percepció i el sentit de la vida.  L’any 2005 va pronunciar la lliço inaugural del curs acadèmic de la Universitat d’Stanford i, referint-se al sentit limitat de les nostres vides, va dir:

“No one wants to die. Even people who want to go to heaven don’t want to die to get there. And yet death is the destination we all share. No one has ever escaped it. And that is as it should be, because Death is very likely the single best invention of Life. It is Life’s change agent. It clears out the old to make way for the new. Right now the new is you, but someday not too long from now, you will gradually become the old and be cleared away. Sorry to be so dramatic, but it is quite true.

Your time is limited, so don’t waste it living someone else’s life. Don’t be trapped by dogma — which is living with the results of other people’s thinking. Don’t let the noise of others’ opinions drown out your own inner voice. And most important, have the courage to follow your heart and intuition. They somehow already know what you truly want to become. Everything else is secondary.” (http://www.observer.com/2011/10/steve-jobs-apple-founder-dies-at-56/)

“Precariamente vuestra. Carta de una despedida en fuga de la universidad”

Juliol 7, 2011

Aquesta tarda, una companya de la Facultat m’ha fet arribar un relat en primera persona d’una professora associada de la UCM, però que també podria ser de la UB o de qualsevol altra universitat pública.

El relat descriu la construcció d’un l’itinerari marcat per la precarietat que envolta la institució universitària  i no deixa indiferent, perquè totes i tots coneixem companyes i companys que han passat i que estan en aquesta mateixa situació.

Tal com deia la persona que reenviava l’escrit: “no acostumo a enviar mails a llistes, ni a gent que no conec personalment, però aquest cop m’ha semblat oportú. Us passo una carta de comiat que ha escrit als seus i seves alumnes una companya associada de Madrid a la que després d’anys de dedicació, tenir tesi i estar acreditada, no se li ha renovat el contracte.

Aquesta companya, potser alguns i algunes la coneixeu, la Cristina Vega, ha investigat i publicat molt sobre precarietat laboral. Us reenvio la seva carta perquè no parla només d’ella, sinó de l’amor per l’educació i del sentit o falta de sentit de la universitat.”

El missatge de la Cristina Vega, professora associada de la UCM, comença així: “amigas, amigos,
Como sabeis me voy, me largan de la universidad, y gracias a este y otros excelentes motivos me lanzo con gusto, mucho gusto, a la migración transatlántica, aún con dos posibles destinos. Aquí os mando la carta de despedida que he enviado a los estudiantes (“Precariamente vuestra. Carta de una despedida en fuga de la universidad). Podeis difundirla si gustais.”

A continuació teniu el text sencer de  “Precariamente vuestra. Carta de una despedida en fuga de la universidad” en format pdf

Precariamente vuestra

Espanyistan o la genesi de la bombolla immobiliaria

Mai 31, 2011

El vídeo presenta una historieta satírica en què es presenta la crisi immobiliària com a principal motiu de la crisi econòmica actual i situa l’inici de la bombolla especulativa en el govern d’Aznar.El clip, penjat per l’usuari Aleix Saló a YouTube, ha aconseguit més d’1,2 milions de vistes en 4 dies i s’ha convertit en el vídeo més vist i més compartit per usuaris de l’Estat espanyol a la xarxa.

Si voleu més informació visiteu aquest enllaç

Paga la pena de veure!

Torna el passat?

Desembre 23, 2010

Per si de cas, un vell cartell que malauradament torna a estar d’actualitat!

Associació Protectora Ensenyança Catalana

Candidatura al Deganat (Facultat de Pedagogia, UB, 2009) FINAL

Octubre 6, 2009

Sembla mentida! Però en segona volta vàrem guanyar les votacions.

A continuació us transcric l’escrit que hem fet devaloraciód el procés i d’agraiment a totes les persones que han col·laborat o participat en el mateix, independentment de si ens varen o no votar a nosaltres:

“Benvolgut, benvolguda,

En nom de l’equip deganal, la candidatura del qual encapçalo, voldríem compartir amb vosaltres els resultats de la Junta de Facultat d’avui, fruit dels quals la nostra candidatura ha resultat guanyadora.

Voldríem reconèixer, en primer lloc, la candidatura del Dr. Parcerisa i agrair-los haver compartit amb nosaltres aquest procés electoral.

En segon lloc, volem agrair el suport rebut avui per part dels membres de la Junta que ens han fet mereixedors dels seus vots. I agraïm també a tota la comunitat els bons desitjos que hem rebut durant aquests dies i al llarg de les hores d’avui.

Amb tota la humilitat, volem manifestar el nostre sentiment d’orgull per la confiança que heu dipositat en nosaltres. Sabem que aquest equip no pot tirar endavant cap projecte sense la vostra complicitat. Sabem, també, que ens esperen moments difícils i que caldrà treballar molt i molt durament. De ben segur que en això us demanarem ajuda per assolir els millors èxits col·lectius.

Manifestem també el nostre compromís de treballar per la facultat i la nostra voluntat de poder construir, entre tots i totes, una universitat millor.

Possiblement algun cop ens equivocarem, però no dubteu que us agrairem que ens ho digueu, i també, que ens ajudeu a millorar dia a dia.

Voldríem acabar manllevant al poeta unes paraules:

“Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.”

De tot cor, moltes gràcies.

Anna Escofet, Ferran Cortés, Miquel Gómez i Montse Freixa”

Candidatura al Deganat (Facultat de Pedagogia, UB, 2009) INICI

Setembre 25, 2009

El proper dia 5 d’octubre hi ha eleccions al deganat de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. I conjuntament amb altres companyes i companys hem decidit formar i presentar una candidatura.

Treballar per la facultat, Treballar amb la facultat són els principis que ens uneixen a les persones que ens presentem. Aquestes som el Ferran Cortès, l’Anna Escofet, la Montse Freixa i jo mateix.

Si voleu, podeu llegir el programa de la candidatura o bé visitar el bloc que hem creat amb la finalitat de donar-nos a conèixer als diversos col·lectius que conformen la Facultat i a la societat en general.

Elogi dels papalagi

Juny 5, 2009

Ara fa ja uns dies, en una de les darreres classes d’aquest semestre, vàrem comentar la necessitat que totes i tots tenim de prendre distància de les coses i de veure la realitat des d’una altra perspectiva, com si fossim forasters vinguts d’una terra llunyana: veure les coses que nosaltres considerem “normals” com si no ho fossin i just el contrari, sentir com habituals aquelles coses que realment són ben estranyes per a nosaltres. I si aquest exercici és recomanable per a qualsevol persona, esdevé indefugible per a totes i tots aquells que volem fer un treball educatiu amb l’altre!

Aquests comentaris van fer-me venir al cap algunes lectures que, des de la ficció literària, poden constituir un exercici excel·lent de distanciament i de gimnàstica mental, al mateix temps que són obres divertides de llegir. Estic pensant en els llibres Sin noticias de Gurb i Paraules d’Opoton el Vell d’Eduardo Mendoza i Avel·lí Artís-Gener respectivament.

En el primer, un extraterrestre es perd al nostre planeta i mentre no venen a buscar-lo fa tot un seguit de consideracions i reflexions sobre com vivim els terricoles. En el segón, el jove Opoton, un indi asteca, surt a encalçar el sol i fa cap a la Peninsula Ibèrica, llavors visita diferents contrades peninsulars i ofereix una visió dels cristians des de la seva mirada particular. Després, al tornar, els segueixen i així és com “descobrim” Amèrica!

També vaig comentar un tercer llibre: Un antropólogo en Marte d’Oliver Sacks, en el qual aquest conegut antropòleg es refereix a casos extraordinaris de conciutadans nostres.

Papalagi I, llavors, un cop fets aquests comentaris, una estudiant va recomanar-nos un altre llibre, escrit per un cabdill polinesi en el què es retrata la societat europea de primers de segle XX: Els papalagi: els homes blancs de Tuiavii de Tiavea.

Gran recomanació i llibre excel·lent que no podem deixar de recomanar! Per tal de fer boca, deixeu-me transcriure uns paragrafs de la contraportada:

«Tuiavii va viatjar a Europa a principis del nostre segle i hi va descobrir un món incomprensible, que no tenia res a veure amb la vida senzilla i despreocupada dels illencs de Samoa.

Els illencs no coneixien –ni necessitaven- els diners (“el metall rodó”), ni els grans edificis (“coves de pedra”), ni cinemes (“locals de pseudovida”), ni diaris (“els molts papers”). Tuiavii mai no va entendre per què “els papalagi” (que significa “els homes blancs”) sempre tenen pressa; o per què mai no gaudeixen del que fan, tot pensant en el que faran després; o per què, de tantes coses com tenen, no poden gaudir-ne de cap.

Anys després de la seva visita a Europa, Tuiavii, cabdill del poble de Tiavea, va escriure aquests discursos per convèncer el seu poble que no es deixés arrossegar per les falses comoditats de la civilització occidental.

… Potser era la primera vegada que s’invertien els papers de l’antropologia: aquí l’home blanc és l’objecte d’estudi, i l’antropòleg és un home d’una altra cultura. Tot això fa que aquesta obra, a més de forá divertida, sigui un document inestimable.»

Per cert, i pel que fa al llibre dels papalagi, cal destacar també les il·lustracions de Joost Swarte, que faran el goig de més d’un tintinaire.

Sorry, però el meu altre jo acadèmic no em deixa tancar aquesta reflexió sense citar les obres comentades. Probablement, dèries de professor!

ARTIS-GENER, Avel·lí (1979): Paraules d’Opoton el Vell. Barcelona: Edicions 62.

MENDOZA, Eduardo (2002): Sin noticias de Gurb. Barcelona: Seix Barral.

SACKS, Oliver (2002): Un antropólogo en Marte. Barcelona: Anagrama. 2a. ed.

TUIAVII DE TIAVEA (2000): Els papalagi: els homes blancs. Barcelona: Integral.

Finalment, sols em resta agraïr l’aportació generosa de la coneguda i saludada Lara Papalagitutambé.

→INICI