Posts Tagged ‘videos’

Last Day Dream

Novembre 21, 2011

A vegades pensem que veure la televisió no té res d’interessant. Depèn. Ahir, en l’Espai Internet del telenoticies migdia de TV3 ens varen mostrar un petit curt de Chris Milk en el què en quaranta segons resumeix diverses escenes que acostumen a configurar l’existència d’una persona. Senzillament impressionant. Us recomano la seva visualització.

“Last Day Dream” A man watches his life pass before him (Chris Milk, 2009)

A més, aquest autor, reconegut internacionalment en el món de la publicitat i dels videoclips musicals, té altres perles en el seu espai de Vimeo. No us perdeu el muntatge amb la cançó Gone Daddy Gone, el videoclip The Saints Are Coming amb U2 i Green Day o l’anunci de la Babymop (al·lucinant, i encara més alguns dels comentaris que han deixat els internautes)

Anuncis

El circo de la mariposa i Steve Jobs

Octubre 6, 2011

D’aquí uns dies he de participar en el fòrum de FEDAIA i això m’ha donat l’oportunitat de conèixer un curtmetratge que no havia vist i que ha fet furor a diversos festivals internacionals (i també a Youtube).

Es tracta del magnífic El circo de la mariposa del director Joshua Weigel. Us recomano la seva visualització, tant pel que fa a la mirada pedagògica, com a mirades més personals i humanes, ja que és un cant a les capacitats de superació i de canvi dels éssers humans.

El circo de la mariposa (VOSE, 1a part)

El circo de la mariposa (VOSE, 2a part)

No vull tancar aquesta entrada sense fer referència a un altre petit curt que he trobat per atzar (o potser per sincronicitat?). Després de veure El circo de la mariposa he volgut continuar esbrinant més coses sobre el director (joshua Weigel) i l’actor Nick Vujicic (en Will en la història del circ). Això m’ha portat a un enllaç de youtube que deia  “para todos aquellos que dicen no puedo…”.

La sorpresa ha estat molt agradable, un petit curt d’animació amb missatge optimista i positiu que també paga la pena de veure.

Para todos aquellos que dicen no puedo

I una altra sincronicitat (o qüestió d’atzar?): a l’inici, el curt d’animació reprodueix un text de Pablo Coelho que diu: “Quan algú evoluciona, també fa evolucionar tot el que l’envolta…  quan algú intenta ser millor del que és, tot el que l’envolta es torna millor”. Llavors he pensat que aquesta frase, i tota la filosofia que porta implícita, em permetien fer un petit, però molt sentit, homenatge a un gran home que ahir ens va deixar després d’haver lluitat molts anys contra un cancer, l’Steve Jobs, fundador de la companyia Apple, i una persona per qui sentia una profunda admiració.

Steve Jobs (1955-2011)

Va per tu, Steve, quan algú evoluciona, també fa evolucionar tot el que l’envolta…

Jobs portava anys prop de la mort i, com diuen els budistes, això et fa canviar la percepció i el sentit de la vida.  L’any 2005 va pronunciar la lliço inaugural del curs acadèmic de la Universitat d’Stanford i, referint-se al sentit limitat de les nostres vides, va dir:

“No one wants to die. Even people who want to go to heaven don’t want to die to get there. And yet death is the destination we all share. No one has ever escaped it. And that is as it should be, because Death is very likely the single best invention of Life. It is Life’s change agent. It clears out the old to make way for the new. Right now the new is you, but someday not too long from now, you will gradually become the old and be cleared away. Sorry to be so dramatic, but it is quite true.

Your time is limited, so don’t waste it living someone else’s life. Don’t be trapped by dogma — which is living with the results of other people’s thinking. Don’t let the noise of others’ opinions drown out your own inner voice. And most important, have the courage to follow your heart and intuition. They somehow already know what you truly want to become. Everything else is secondary.” (http://www.observer.com/2011/10/steve-jobs-apple-founder-dies-at-56/)

Espanyistan o la genesi de la bombolla immobiliaria

Mai 31, 2011

El vídeo presenta una historieta satírica en què es presenta la crisi immobiliària com a principal motiu de la crisi econòmica actual i situa l’inici de la bombolla especulativa en el govern d’Aznar.El clip, penjat per l’usuari Aleix Saló a YouTube, ha aconseguit més d’1,2 milions de vistes en 4 dies i s’ha convertit en el vídeo més vist i més compartit per usuaris de l’Estat espanyol a la xarxa.

Si voleu més informació visiteu aquest enllaç

Paga la pena de veure!

Playing For Change

Abril 14, 2011

A vegades trobem petites peces d’art que ens ajuden a tornar a confiar en la vida, el món i la humanitat. Aquest és el cas de la versió que uns músics de carrer fan de l’Stand By Me de B. B. King.

Aquesta versió musical, i el projecte de  Playing For Change que hi ha al darrera, m’han colpit pel que fa a la utilitat social i cultural de les tecnologies, ja que és una mostra i un exemple de com iniciatives i productes de petit format, però creatius i, sobretot, ben fets, poden tenir un abast global i d’un gran impacte (fixeu-vos, sino, en el nombre de visionats que té aquest video musical).

Veure Grandpa Elliot, Roger Ridley o Clarence Bekker, entre altres músics de carrer d’arreu del món, alguns d’ells joves, però d’altres ja vells, fent aquesta magnífica interpretació de la peça de B. B. King m’ha fet recordar unes paraules del personatge principal d’Opinions d’un Pallasso de’n Heinrich Böll. Aquest, pallasso professional i de prestigi artístic reconegut, afirmava:

«Ja fa temps que no en parlo, de diners o d’art.  Així que els dos termes entren en moviment reflexiu, la qüestió no és mai justa: l’art és massa mal pagat o bé massa ben pagat. Una vegada vaig veure en un circ ambulant anglès un pallasso, que tècnicament valia tal vegada vint cops més que jo, i artísticament potser deu cops. Es treia un jornal d’uns deu marcs cada vespre, es deia James Ellis, estava al final dels quaranta anys, i quan el vaig invitar a un sopar de truita amb pernil, amanida i pastís de poma li vingueren ganes de vomitar: feia deu anys que no menjava tant d’una sola vegada. Des de que vaig conèixer en James no parlo de diners i tampoc sobre art.»

Sens dubte, veure aquests músics i la qualitat de les seves interpretacions, fan que em pregunti què és l’art i qui són els artistes en aquests inicis de segle XXI?

Em sembla que molts dels materials de  Playing For Change  ens fan veure amb uns altres ulls alguns dels músics que sovint trobem pels nostres carrers i per les nostres places. Per exemple, qui de nosaltres no s’ha aturat alguna vegada per escoltar aquell cantant d’opera que hi ha prop de la catedral de Barcelona i que, fins i tot, té un grup de gent gran que el segueix amb fidelitat i que li fan el cors! Què potser aquesta gent gran no estima tant o més l’opera que alguns dels socis del Liceu?

A partir de l’enllaç d’aquesta versió excel·lent de  l’Stand By Me us recomano navegar per altres videos musicals d’aquesta Fundació, per exemple, la versió que fan de l’ Imagine de John Lennon paga la pena de veure.

Espero que us agradi tant com a nosaltres ens ha agradat.

Castellers a la catedral de Girona

Març 23, 2011

Excel·lent missatge (esforç), excel·lent contingut (superació) i excel·lent música (Demien Rice).

Paga la pena de veure, de veritat!